A qui li agradi el teatre argentí sempre podrà trobar alguna cosa interessant a la cartellera barcelonina. Ja sigui amb espectacles que venen directament de Buenos Aires, obres dirigides aquí per directors argentins (el cas de Nelson Valente, ara d’estrena al TNC) o bé amb companyies de Madrid, com és el cas que ara ens ocupa. A més, no cal oblidar que aquest muntatge forma part de Latituds, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona.
Com tota bona obra argentina, aquesta també té la família com a eix central i vertebrador de la trama. Ens trobem amb una mare i un fill amb discapacitat intel·lectual que viuen com poden en un petit apartament d’una petita ciutat. L’arribada de la neboda ho farà trontollar tot, i especialment farà que la relació entre mare i fill es replantegi i entri en una nova fase. No podem dir que la història no sigui interessant, però hi ha quelcom que la ralentitza i li fa perdre efectivitat. Pensava, coneixent aquest tipus de teatre i aquest tipus de companyies, que m’emocionaria més amb els personatges… però no ha estat del tot així. Ara bé, no es pot negar una entrega absoluta dels actors i algunes escenes realment reeixides. En aquest sentit, destacar la part final on la mare (una divertida però també emotiva Silvia Villazur) decideix trencar el cordó umbilical que la lliga tan fermament al fill. Un moment delicat i tendre pel que ja val la pena anar fins al Versus.