El món del circ porta uns quants anys modernitzant-se, adaptant-se a noves fórmules i, fins i tot, barrejant tècniques que abans li eren alienes. La companyia Eia és una de les que porta més temps treballant tot això, almenys a casa nostra. El grup va néixer el 2009 com a fusió d’un grup d’artistes que fins aquell moment havien participat en altres circs o bé tenien carreres en solitari. El resultat de tot allò va ser un circ contemporani que barreja equilibri, acrobàcia i dansa amb uns continguts que investiguen a fons les relacions humanes, donant com a fruit espectacles com Carpa, Espera!, inTarsi.o La Pranza!
A Nuye s’investiga sobre les relacions de parella, tenint en compte la diversitat i també els impulsos que ens fan ajuntar-nos o separar-nos d’una altra persona. Hi veiem parelles de tot tipus, apostant fort per les relacions homosexuals i també no binàries. Potser ens hem d’ajudar del programa de mà per veure-hi tot el que realment es vol expressar, però és evident que hi ha hagut totes aquestes idees al darrera dels números acrobàtics que se’ns mostren, En aquest sentit, l’espectacle pròpiament circense -hàbilment barrejat amb dansa contemporània- ens apropa a moments màgics i físicament gairebé impossibles. També hi ajuden molt les dues estructures corpòries que es transformen en tot tipus de suport per als artistes. Dos mòduls aparentment tancats que veiem evolucionar cap a tobogans, trampolins, escales invisibles, etc. Una petita fantasia que ho fa tot molt senzill, però que en realitat amaga una tècnica i una precisió realment encomiables.