Per a tots els públics, és el primer que puc dir sobre aquest espectacle. S’ha de dir que no és cap obra de teatre, ni res semblant.
L’orquestra de Cambra de l’Empordà ha deixat de costat la part més elitista de la música clàssica. Ha entrat en un joc per poder entrar facilment en aquest estíl de música.
S’ha de dir que li falta una mica de rodatge, hi ha moments força convincents (dins de la proposta que estem parlant) però que a vegades semblen repetitius. Hem de pensar que parlem de músics i en cap cas d’actors.
Impliquen a l’espectador en tot moment. Realitzen una peça amb el públic com a músics (moment de fotografies dels acompanyants). He de dir que es pot utilitzar la càmera en tot moment. Fins i tot, m’ha faltat el moment selfie de l’orquestra, ara que esta de moda. I una referència molt clàssica tinc en ment al pensar-hi, vols saber quina?