Arribades a certa edat, hi ha actrius a les quals resulta un plaer el sol fet de veure-les pujar, un cop més, a sobre de l’escenari, independentment de l’obra que estiguin representant. Aquest és el cas de la Concha Velasco que, amb ja més de 80 anys, porta dècades acumulant l’estima del seu públic amb emblemàtics treballs de teatre, cinema i televisió. En aquesta ocasió, l’excusa per compartir una estona amb ella és El funeral, una comèdia escrita i dirigida pel seu propi fill, Manuel M. Velasco, feta i pensada a mida de la protagonista. Aparentment, la proposta serveix perquè la Velasco se’n rigui una mica d’ella mateixa però també per fer-la gaudir d’un muntatge lleuger, simpàtic i que li dóna l’oportunitat d’improvisar o dirigir-se directament als espectadors assistents. No obstant això, més enllà de ser un molt merescut pati de jocs per la protagonista, el text té una gràcia escassa i molt poc enginy, l’argument és pobre i tot plegat no acaba de tenir gaire sentit. Però el cas és que la Velasco es mostra còmoda en aquesta circumstància, es diverteix i transmet una felicitat contagiosa a la qual resulta difícil resistir-se. Potser es tracta d’un espectacle només per als molt incondicionals de l’eterna chica yeyé però ningú no pot negar que el seu carisma i, sobretot, la seva tendresa brillen encara amb llum pròpia.
Enllaç copiat!