Entrem a la Sala Atrium de Barcelona a primera fila. Sabem que tenim una història crua, ja que ens ho han comentat anteriorment, i ens trobem amb una obra crua i que et sacseja d’inici a fi.
Ens trobem amb un monòleg a dues veus. Un testimoni de la opressió dels homes, de la societat i de la religió. Si en lloc d’Al·là li posem un altre nom, és totalment viable. Un monòleg que per moments és un diàleg intern de la protagonista.
Tant la Mireia Trias com Judith Farrés fan un paper excel·lent i van ser aplaudides durant una bona estona per el públic.
Tot i que queden poques funcions, si teniu oportunitat de poder assistir, no ho dubteu.