Sí, ja sé que li he posat 5 aplaudiments i ja ho veieu, però hi torno: IMPRESCINDIBLE, IM-PRES-CIN-DI-BLE! Obra brutal, colpidora, cínica, divertida, denigrant, irreverent, crua, políticament incorrecte… Dura, molt dura. Amb una direcció de Magda Puyo atrevida i intel·ligent i dues actrius, Mireia Trias i Judit Farrés, que ho donen tot -absolutament tot- dalt de l’escenari i que estan espectaculars.
Confidències a Al·là és l’adaptació d’una novel·la de l’escriptora Saphia Azzeddine que es pregunta com es pot arribar a ser lliure quan s’està destinat a la submissió. La protagonista és la Jbara, una pastora berber que, mentre es prostitueix, confia els seus pensaments a Al·là. I ho fa amb una sinceritat i una cruesa davant la qual és impossible restar indiferent. “Sóc més puta jo per obrir-me de cames que mon pare per abaixar sempre el cap i llepar-li el cul a l’imam?”. PAM. “Sota el vel s’hi amaga la llibertat. Puc fer tot el que vulgui mentre em tapi”. Sí, el vel li serveix per amagar-se la roba atrevida i el maquillatge per anar-se a prostituir… Hipocresia i més hipocresia.
Un dels grans (de molts) encerts és que Jbara ens narra el seu viatge vital a dues veus. Les dues actrius interpreten el mateix personatge i això, lluny de restar-nos capacitat d’identificació, d’empatitzar-hi, ens hi apropa més. La protagonista pot parlar-se a ella mateixa amb molts matisos i fins i tot fer-se qüestions incòmodes mitjançant el diàleg entre les dues actrius, pot narrar, explicar mentre l’altra ho tradueix en imatges (o cançons, plors, balls, silencis…) molt potents, a més d’adoptar momentàniament altres personatges. Un altre gran encert és que ens fa riure, amb moments colpidors, cínics i irreverents sí, però ens ajuda a respirar, encara que sigui per un instant, per enfrontar-nos a la misèria, la violència i l’opressió que pateixen (patim) les dones. Aneu-hi, jo me’n vaig a comprar la novel·la!