Ja vam comprovar amb la recent adaptació teatral d’El policía de las ratas per part d’Àlex Rigola que les frases de l’escriptor Roberto Bolaño sonen de meravella a sobre d’un escenari. En aquest cas, ha estat Fèlix Pons qui ha dramatitzat un text del desaparegut escriptor xilè, en concret, el seu debut literari que va signar amb A.G. Porta: Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce. Com totes les translacions de la literatura al teatre, el resultat té moments de certa densitat. No obstant, la força de les paraules en boca dels dos protagonistes fa que el relat avanci amb una intensitat inexplicablement addictiva. Els més que solvents Nao Albet i Claudia Benito interpreten al català Ángel Ros, antiheroi admirador de James Joyce, i a la seva novia sud-americana, respectivament. Ambientada a la Barcelona dels anys 80, l’obra és una lúdica reflexió sobre la violència estructural que la societat exerceix contra els joves negant-los tota possibilitat d’aspirar a un futur digne. Com una mena de Bonnie & Clyde de finals de segle, els protagonistes (que bé podrien haver sortit d’una pel·lícula de Tarantino) entren en una espiral d’excessos de la que, finalment, no podran escapar. Així, l’espectacle barreja tota una sèrie de tècniques narratives com trucades de telèfon, abstraccions, diàlegs, cartes i flashbacks amb incursions a la novel·la inconclusa de l’Àngel, fins arribar a un punt on no podem distingir entre realitat i ficció. Aquesta confusió ens permet comprendre l’univers nihilista de la parella i és la troballa més interessant de tot el conjunt. Arriscada, dinàmica, crepuscular i divertidament verinosa, la peça és emocionalment esgotadora, pel que l’entrega total dels seus intèrprets acaba sent l’element indispensable que fa que l’invent funcioni.
Enllaç copiat!