Marc Angelet i Jordi Casanovas conspiren junts per crear una comèdia que potser per separat hauria estat diferent i fins i tot més original. S’endevinen algunes maneres de fer dels dos autors en segons quines escenes o girs de guió, i es nota principalment la direcció de Casanovas en el tram final. No estem davant d’una obra fonamental en la carrera de cap dels dos, però no es pot negar que han creat un producte ben travat i amb possibilitats de convertir-se en un èxit del boca-orella. Això sí, estem davant d’una obra més convencional del que s’esperava (Gènius, d’Angelet, o Immunitat, de Casanovas, estan molt lluny del plantejament ara mostrat), i potser convé saber-ho per anar sobre avís.
Conspiranoia comença de forma quasi abrupta: la veu en off, la ràpida presentació del conflicte i fins i tot dels personatges, etc. Recorda una mica la forma de començar d’El favor, amb la que comparteix cartellera. No es pot dir que sigui un bon començament, però de mica en mica la trama va agafant cos i amb l’aparició del personatge d’Àurea Márquez sembla que la cosa revifa. Ara bé, fins que no es deixa aparcat el tema del terraplanisme no sorgeix la trama real de la comèdia (o potser hauríem de parlar de drama disfressat de comèdia?). Aquí ens adonem que el que més importa són els personatges i les seves històries reals, més que les conspiracions o les fabulacions que adornen la sinopsi. Si a tot això hi afegim un final que sí està a l’alçada de les circumstàncies ja tindrem el producte complet per triomfar entre moltes classes de públic.
Per a mi, però, el que sosté definitivament el muntatge són les quatre interpretacions. Eduard Farelo aguanta bé el tipus del locutor de ràdio que ha perdut oients i també control sobre el que fa o deixa de fer, tant professionalment com en la seva vida privada. Àurea Márquez dota de dignitat i versemblança un personatge que en altres mans hagués pogut ser bastant freaky. I finalment, els suposats secundaris s’acaben emportant la major part de les riallades i aplaudiments: David Vert, com un escriptor gay al que se li dona fatal mentir, i sobretot, Mia Esteve en el divertit paper d’una geòloga que no sap com adaptar-se al món real després d’una ruptura sentimental.