Marina Alegre Silva recita Vicent Andrés Estellés com als anys 70 ho va fer Ovidi Montllor qui ens va fer conèixer i estimar al gran poeta, compromès amb la cultura i la identitat valencianes. Amb Coral Romput Marc Chornet vol retre un homenatge a l’autor en el centenari del seu naixement.
Ovidi va donar a conèixer els nostres poetes a través de la música. Amb Estellès va marxar una gran poeta i amb Ovidi, un excel·lent rapsoda però ens n’han quedat la veu i les paraules.
Marina Alegre recita amb força i amb tranquil·litat els més de mil versos de Coral Romput. Ella sola, valenta, segura, càlida, recita vers a vers “mastegant les paraules” la quotidianitat de Valencia, l’amor, la poesia, els sons i tot allò que resulta familiar amb el conegut llenguatge directe i col·loquial d’Estellés. Quan arriba l’últim vers “tot allò que no passa, però que és, no obstant” sabem que és el final de Coral Romput i ella, lentament, fa aparèixer Estellès en forma de cap gros qui l’acompanyarà a partir d’aquell moment. Hi ha molt pocs elements escenogràfics en aquesta obra poètica, com un recital. Potser així es dona més força a les paraules. Estellés n’és el protagonista i ell somrient, la mira, l’escolta, l’acompanya com la guitarra d’en Toti Soler.
A partir d’aquí, com una segona part del recital poètic, els versos d’Estellés llisquen amb ràbia i canten a l’amor i a la tristesa per la filla perduda. Són versos nostàlgics que descriuen amb tot detall el lloc on la seua xica l’espera. A voltes amb ràbia, a voltes amb pau i serenor.
Estellés va ser un poeta que va exaltar les tradicions, la llengua i la història de la seua terra, va donar valor a la identitat davant de la uniformitat que imposava el règim franquista. Va ser un poeta que va denunciar amb els seus versos la desigualtat social, les injustícies. Va ser un escriptor valent i compromès.
Marc Chornet i Marina Alegre han optat per triar les imatges de la vida quotidiana, les més íntimes, l’amor i la tristesa. No hi cabia tot el món d’Estellés amb tota la seva immensitat. N’hi ha hagut prou per deixar el públic commogut.