Iniciem l’obra Cosmètica de l’enemic dintre de la sala d’espera d’un aeroport. Dos personatges Jérôme August i Textor Textel. I un monòleg de Textor Textel (un gran Lluis Soler) amb breus intervencions de Jérôme August (Xavier Ripoll). Fins aquí, ens trobem amb un text on ens podem trobar en qualsevol sala d’espera. Moments d’un humor (que a vegades arriba a ser humor negre). Però tot resulta que és un miratge.
De cop i volta tenim un canvi radical de l’ambient. Xavier Ripoll sembla que agafa el paper protagonista en una diàleg molt més dinàmic que el començament. I en una tensió en creixent ens dona una volta a tot el que ha passat fins ara.
Tota una obra que ara que torna de nou, s’ha d’anar a veure si anteriorment no s’ha pogut fer. Entrarem en un joc, on nosaltres ens podem veure involucrats. Moltes preguntes que nosaltres mateixos haurem de contestar a la sortida… Podeu llegir més…