Cost de vida relata dues històries paral·leles sobre la relació d’un “cuidador” amb una persona en cadira de rodes. I poso “cuidador” entre cometes perquè a mesura que avança l’obra anirem descobrint que tots els personatges són cuidats i cuidadors alhora. El magistral text de Martyna Majok – guanyador del premi Pulitzer en 2018 – posa en escena uns rols que tenim més que assimilats per generar unes expectatives que després fa esclatar pels aires, combinant el drama amb moments preciosos de comèdia negra.
Cada vegada es parla més dels drets i cures de cossos que històricament no han estat representats. Però en el cas de Cost de vida, aquest és un punt de partida per a llançar un missatge que va més enllà. Qui cuida a qui? L’obra posa en relleu la importància de tenir una xarxa que ens sostingui, siguem qui siguem. Partint d’allò més personal, com les relacions de parella o socials, cap a allò més estructural, com un sistema sanitari privatitzat que posa preu al dret de viure. A més, ho planteja amb una perspectiva de classe, remarcant les diferències materials i els processos de migració que sovint estan vinculats a aquestes tasques de cura, cosa que ens remet a l’origen migrant de l’autora.
Aquest muntatge dirigit per Pau Carrió i interpretat per Julio Manrique, Pau Roca, Anna Sahun i Katrin Vankova compta amb una posada en escena sòbria on es prioritza el text i les interpretacions. La posició dels personatges no sembla casual, mantenint una distància física considerable entre ells al començament per a remarcar la tendresa dels moments d’acostament final. A més, hi ha una banyera en escena que ens regala una de les escenes més commovedores de la peça. Així, encara que la dimensió personal de les cures quedi molt ben retratada, pot ser que la part més estructural que sembla ressonar en el text quedi una mica més diluïda.
En definitiva, una proposta tendra i esperançadora amb un text magistral que combina el drama amb l’humor àcid i que et recomana “assegurar-te sempre que hi hagi algú pendent de tu”.
