És fantàstic que existeixi un espectacle com Crimen y telón i que companyies com Ron Lalá facin l’esforç titànic que implica la seva confecció.
El muntatge ens planteja la cultura (el teatre, la literatura, la música…) com un bé il·legal i perseguit en una distopia futurista. Els artistes són els dolents en una societat on només val la raó i la practicitat d’un món globalitzat sense ànima.
Al més pur i únic estil de la companyia, l’espectacle barreja la trama amb cançons, versos i referències culturals de tota mena.
El millor de Crimen i telón és el to únic de Ron Lalá, unes fantàstiques interpretacions i la tendresa que desprèn dedicar-li un espectacle a la importància que té la cultura en la nostra societat. Un bé que si no cuidem suficient s’anirà esvaint a poc a poc i ens farà a tots plegats pitjors tant com a individus com a societat. El punt més fluix, pel meu gust, són les cançons.
No t’ho perdis si tens l’oportunitat, cal descobrir qui va matar a en teatre!