Ahir dimarts, vam fer cap al Jardí Botànic de Barcelona que ha acollit per primera vegada un espectacle del Festival Grec: CUADERNO DE CAMPO, de l’Agencia el Solar. Detectives de objetos.
Un espectacle que s’ha pogut veure durant cinc dies i que ha esgotat entrades en totes les representacions. Conceptuat com a “creació híbrida” consta d’una part itinerant pel Jardí Botànic, i una segona part a la Sala Salvador de l’Institut Botànic.
Una conferència poètica en la qual “El Solar” duu a terme una investigació sobre la muntanya de Montjuïc per tal de recuperar memòries materials oblidades. Durant més de 3 setmanes, els artistes han estat treballant en la creació d’aquesta obra, i han comptat amb la col·laboració del personal de l’Institut Botànic i del Jardí Botànic i de les persones que van viure en aquest indret, ocupant les anomenades “barraques de Montjuïc” durant els anys 40-60.
Fa força temps que Xavier Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor van encetar una tasca d’investigació en un racó del Barri Vell de Girona, el resultat de la qual va ser mostrat al públic en Temporada Alta 2016, amb l’espectacle “PRIMER ÁLBUM“.
Shaday Larios és una artista mexicana especialitzada a analitzar la força dels objectes documentals, Jomi Oligor, és un artista de Tudela integrant de la companyia Hermanos Oligor, i el català Xavier Bobés, un creador de teatre d’objectes a qui nosaltres vam descobrir amb la proposta “EL REI DE LA SOLEDAT”, l’any 2013 I que ens va seduir totalment amb “COSAS QUE SE OLVIDAN FÁCILMENTE“, que vam poder veure el gener de 2016.
En aquesta ocasió han creat CUADERNO DE CAMPO per al Festival Grec en el que, s’han topat amb dos casos diferents; el del desaparegut barri de barraques de Montjuïc i el de l’extens arxiu de plantes que guarda l’interior de les dependències del Jardí Botànic.
Els tres artistes ens vénen a rebre a la porta del Jardí Botànic, i iniciem amb ells el recorregut que és alhora paisatgístic i de memòria històrica. Un itinerari carregat d’emocions on anem fent diferents parades i ens expliquen i deixen escoltar testimonis de persones que havien viscut en aquest indret, algunes de les quals ens acompanyen en el recorregut com a espectadors, sense que nosaltres ho sapiguem. Ells volien estar presents l’últim dia que es representava aquesta proposta.
Al mateix temps anem veient fotos en blanc i negre, col·locades estratègicament en el recorregut, de persones que un dia van viure aquí … i també escoltem algunes veus, que surten d’entre els arbres, com si es tractessin d’esperits d’aquella època.
Moltes de les famílies d’immigrants que van arribar d’arreu d’Espanya a Barcelona al llarg del segle XX, atretes per les oportunitats de feina que oferia la ciutat, van viure molts anys a les barraques que ells mateixos construïren fins a formar veritables barris. A la muntanya de Montjuïc, els horts amb barraca anaven des del Poble-sec fins a les pedreres de ponent, des del recinte de l’Exposició Internacional de 1929 fins al castell. Es van arribar a allotjar més de 30.000 persones en unes 6.000 barraques.
Van conformar una comunitat solidària i tenien una escola, una església i una publicació periòdica anomenada “La voz de la montaña”.
Al davant del pi de Can Valero, l’únic arbre que ja existia quan l’indret estava ocupat per les barraques, ens dibuixen a terra, l’espai que ocuparia una barraca (concretament la d’en Pepe Carmona) i les habitacions de què disposava. En Pepe en acabar l’experiència, es va fer conèixer i va expressar les intenses emocions, que li havien provocat la proposta escènica.
Una proposta francament fascinant i que desitjem i esperem que es pugui tornar a oferir en aquest espai màgic i espectacular, que ha obert per primera vegada les seves portes al món de les arts escèniques.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ