A aquestes alçades, trobar-nos amb una obra composta per tres peces escrites per diferents autors amb un element de partida comú ja no és original ni sorprenent. No obstant això, el que no és tan habitual és que totes tres, com succeeix a Caiguda lliure, formin una unitat tan encertadament homogènia. Escrites i dirigides per Marta Solé, Marc Guevara i Jordi Centellas (ideòleg també de tot el concepte), les tres escenes comparteixen una atmosfera estranya i angoixant, uns personatges desesperançats i un recorregut emocional que és tota una espiral de dolor, com diu el títol, en “caiguda lliure”. Com a únic nexe comú, comparteixen un succés: un cos que es precipita pel celobert d’un edifici. En aquest tríptic tèrbol i pessimista no hi ha desnivells de ritme, to, qualitat ni interès entre les històries com sol passar a altres propostes similars. A més, tots els actors i actrius del repartiment porten a terme un treball esplèndid i la cronologia dels fets (d’uns fragments envers els altres) està construïda amb intel·ligència. Fins i tot el final de la darrera peça (i el seu petit vestigi d’aparent optimisme) serveix com a tancament del recorregut global de tot l’espectacle que, en qualsevol cas, no deixa de ser un experiment molt ben resolt.
Enllaç copiat!