Després de gairebé 50 anys, Dagoll Dagom s’acomiada dels escenaris amb l’estrena d’una versió musical de L’alegria que passa de Santiago Rusiñol, un clàssic simbolista de l’any 1898, amb el que la companyia ret homenatge al món dels artistes i del teatre.
La crítica moral d’aquesta obra consisteix a contraposar dos mons, el de la monotonia, la tristesa i el materialisme amb el de l’art, la llibertat, l’alegria, la bellesa i el progrés, elements molt pròxims a l’esperit de Dagoll Dagom i a la manera de pensar de Santiago Rusiñol.
Les claus de l’èxit d’aquest musical són: la magnífica adaptació contemporània del clàssic de Rusiñol que ha creat el dramaturg i director teatral Marc Rosich, la meravellosa música d‘Andreu Gallén, les extraordinàries coreografies de l’Ariadna Peya i la tria d’un gran equip artístic constituït per una colla de grans actors multidisciplinaris, on tots canten, ballen i interpreten.
Nou actors que el formen grans figures com l’actriu, cantant i ballarina Àngels Gonyalons que, després de quaranta anys de carrera dalt dels escenaris, continua aixecant passions entre el públic.
L’actriu va formar part de la companyia Dagoll Dagom amb la qual va debutar amb La botiga dels horrors el 1982, i el 1988 va protagonitzar Mar i cel, del que, com la gran majoria de públic, en guardo un gran record.
A L’alegria que passa interpreta a dos personatges antagònics: l’alcalde del poble i a Clown, el cap de la companyia de teatre.
L’actuació de la Gonyalons és impressionant en tots nivells: interpretatiu, vocal i físic.
Què us en puc dir de la Mariona Castillo. Doncs que és una gran actriu amb una veu meravellosa. Que ha estat protagonista d’una pila d’espectacles de gran èxit, dels que en puc donar fè, com Mamma Mia!, Cop de Rock, Fun Home, Limbo, Mares i Filles, El temps que no tindrem, La filla del Mar, Nine. Les dones de Guido Contini, Bis a bis.
A L’alegria que passa encarna a la Zaida, l’estrella de la companyia de teatre.
D’ella m’agradaria destacar el número final. Ha sigut Brutal!
L’actor Eloi Gómez, que l’hem pogut veure en molts musicals de gran i petit format com El despertar de la primavera, El petit príncep i Golfus de Roma, fins i tot ha actuat en el musical immersiu Next to normal, una creació digital del tot innovadora, que es va poder veure durant el Festival Grec de 2022, on compartia escenari amb la gran actriu de musicals Alice Ripley, interpretant el paper de Henry, amb el que ens va deixar a tots bocabadats. A L’alegria que passa interpreta al Nil, el jove que intentarà despertar el poble gris i també serà el narrador de la història.
L’actriu Júlia Genís interpreta la Lina, la promesa d’en Joan (Pau Oliver) el fill de l’alcalde.
La Júlia ha estat una gran descoberta, tot i que ja apuntava maneres a l’obra El futur d’Helena Tornero i a Romeu i Julieta dels Parking Shakespeare, haig de dir que té una veu realment extraordinària. Flipareu!
Una altra gran descoberta ha estat en Pol Guimerà (format en danses urbanes tocant diferents estils com hip-hop, locking, popping, comercial) i en Basem Nahnouh (acròbata, ballarí (clàssic, retro, break dance, contemporani, esportiu…), especialista, músic i actor).
Només us puc dir que al·lucinareu amb el que són capaços de fer dalt l’escenari!
A partir de ja, em declaro fan de tots dos.
La companyia de L’alegria que passa es completa amb les grans actuacions dels actors David Pérez-Bayona, Pau Oliver (Joan) que vaig descobrir a Romeu i Julieta de Parking Shakespeare, i Jordi Coll (Puck), que l’he pogut veure als musicals Els jocs florals de Canprosa, Grease i Fama.
Tots ells actuen, canten, ballen i interpreten la música en directe. De la mateixa manera, tots ells representen dos personatges contraposats, els protagonistes dels dos mons: els del poble gris i els de la companyia teatral.
Aquest dualisme escènic es transmetrà a través de la música (electrònica i acústica), les cançons (melòdica amb trap), la llum (ombres i foscor amb claror i color), el vestuari (tons foscos i grisos amb colors vius, teles austeres amb teixits brillants) i el moviment (moviments repetitius amb acrobàcies i danses urbanes).
Les diferents disciplines artístiques que s’utilitzen en aquest musical es fusionen al llarg de l’espectacle per crear un sol llenguatge realment hipnotitzador.
Es tracta d’una proposta visualment molt potent en tots els aspectes.
La música i el moviment tenen un fort protagonisme al llarg de tota la peça.
M’ha semblat molt original com la dansa expressava la paraula. Era com parlar amb el llenguatge de signes però a través del cos i el moviment.
L’alegria que passa és un conte on la llum, la màgia i els somnis brillen per un instant en el món gris i rutinari d’un poble oprimit.
L’alegria que passa és una reflexió sobre la llibertat individual i col·lectiva, els abusos de poder, la manipulació i la repressió.
No us la perdeu!
Agraïment
La desaparició de la companyia ens deixarà un buit molt gran.
Dagoll Dagom ha estat, és i serà un gran referent del teatre musical en català. Amb ells hem gaudit de muntatges que han estat èxit any rere any.
Dagoll Dagom passarà a la història per la qualitat dels seus espectacles i per la seva manera tan pròpia de fer teatre.
Són molts els èxits que recordarem El Mikado, Mar i cel,Flordenit,NitdeSant Joan, Boscos en dins, Cop de Rock, Maremar…
Gràcies.