Seguir el camí marcat i no moure’s d’allò que se suposa que s’està destinat a fer. No pensar més enllà i no qüestionar-se alternatives o maneres de viure diferent. Al poble gris d’aquesta història, els seus habitants només treballen a la fàbrica i segueixen les ordres del seu alcalde. És el què coneixen i no tenen temps per a res més i és que l’alcalde sap perfectament que fer-los treballar fins a l’extenuació no els hi dona temps per pensar i per dubtar de com funciona tot.
Basada en el text de Santiago Rusiñol, aquesta obra mostra el bri d’esperança que sorgeix al poble gris de la història amb l’arribada d’una companyia artística contractada per animar als ciutadans just abans de les noves eleccions municipals. L’alcalde ho veu com una manera de rentar la seva imatge, d’altres com una finestra a un possible canvi. Aquesta visita canviarà la vida d’alguns dels personatges, però la seva influència no serà tal i com s’esperava.
Dagoll Dagom té una capacitat especial per aconseguir narrar aquesta història de finals del s. XIX i fer-la vàlida a dia d’avui, mostrant masses semblances entre els personatges i la societat actual. Anna Rosa Cisquella, Andreu Gallén, Ariagna Peya i Marc Rosich agafen el text i realitzen un muntatge que connecta amb tot el públic, especialment amb els més joves per la temàtica i el fons del tema que s’exposa. La narració se serveix d’unes cançons que atrapen al públic, amb una musicalitat actual que interpel·la i un leitmotiv clar que demostra que aquesta companyia coneix molt bé el món dels musicals. És una autèntic gaudi pels amants del gènere.
Amb una posada en escena senzilla i potent, els pocs elements que apareixen deixen el protagonisme als personatges i les cançons, un gran encert. A tot aquest conjunt, a aquest marc, se li afegeix un repartiment molt interessant i ple de talent. Amb una clara voluntat d’aposta pel talent emergent jove, la producció aconsegueix un equilibri perfecte entre aquesta nova fornada (tot i que alguns joves porten molts musicals a les seves esquenes) i aquells que porten anys demostrant que hi ha una gran cartera d’intèrprets de musicals a casa nostra.
Veure Àngels Gonyalons a sobre l’escenari és una experiència impossible d’oblidar i que es vol continuar vivint sense parar. No estaria malament que creadors i productors de musicals programessin una obra protagonitzada per ella cada temporada. Té un domini increïble de l’ofici que es mostra en cada intervenció, en cada diàleg que pronuncia i en cada cançó que interpreta. Cada actuació seva es mereix un aplaudiment extens. En la mateixa línia s’està encaminant Mariona Castillo, que a cada musical/obra que participa demostra que el seu talent no té sostre ni límit. Aquí deixa bocabadada a l’espectadora especialment amb la seva veu potent, plena de sensibilitat i carisma.
Eloi Gómez va ser una de les grans descobertes de El despertar de la primavera i en aquesta producció continua hipnotitzant al públic. La seva mirada diu ja tot el què sent el seu personatge i el seu pes a l’escenari, acompanyat d’un caràcter potent, omple cadascuna de les escenes on apareix.
I es podria seguir alabant a la resta del repartiment: Jordi Coll, Júlia Genís, Pau Oliver, David Pérez-Bayona, Pol Guimerà i Basem Nahnouh. Tot, absolutament, funciona com un engranatge perfecte.
Veure aquest espectacle és recordar l’enorme quantitat de talent que hi ha per fer musicals. Històries que, siguin antigues o actuals, només necessiten voluntat i unes ments que vulguin treballar per arribar al públic. I molta feina al darrera, perquè és molt difícil fer una producció d’aquesta magnitud i que sembli tan fàcil.
Com se’n diu de sortir de veure un musical i voler tornar a entrar?