Aviat farà 36 anys de l’estrena de Mar i Cel. Va ser el 7 d’octubre de 1988, al Teatre Victòria, amb un repartiment que ja és història del nostre teatre: Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje, Joan Crosas, Pep Cruz, Isabel Soriano, Carme Cuesta, Òscar Mas, Roser Batalla, Muntsa Rius, etc. Hi va haver reposicions el 2004 i el 2014, i just ara, deu anys més tard, la última i definitiva. Dagoll Dagom sembla ser que es retira del tot dels escenaris, deixant a les seves esquenes un repertori de musicals que ha fet les delícies de vàries generacions.
El gran èxit de Mar i Cel -a la dècada dels vuitanta i també ara mateix- descansa sobretot en el text de Guimerà i en la partitura inspiradíssima d’Albert Guinovart. Algú pensarà que el vaixell i el munt de recursos escènics també hi tenen molt a veure, però crec que amb els anys ja no sorprenen tant i no aguantarien un espectacle sencer si al darrera no hi hagués una bona història, un missatge potent i unes cançons que combinen lirisme, romanticisme i èpica. Temes com Cançó d’Osman, Ària de la mare, Per què he plorat?, Himne dels pirates o No estàs sola ja valen –per separat o en la seva globalitat- el seu pes en or.
La versió que es pot veure a dia d’avui segueix la línia de les anteriors, però superant encara una mica més tot el tema tècnic. D’aquelles parets pintades de rosa i blau del 1988 a unes projeccions que ens col·loquen al mig del mar. Dels sorollets d’un vaixell que es movia amb certa dificultat a una maquinària precisa i molt fina que ens fa creure del tot en la màgia del teatre… A cada versió hi ha hagut petites novetats, i segurament ajustaments musicals i fins i tot escènics. Ara bé, l’artefacte segueix sent el mateix, aconseguint que els que vam veure la primera versió puguem seguir gaudint de les mateixes sorpreses i dels mateixos sentiments.
El repartiment també ha anat variant al llarg dels anys. Podríem dir, fins i tot, que pels diferents vaixells de l’obra han passat quasi totes les estrelles del musical català. En aquest cas, s’hi incorporen a l’Star System uns molt inspirats Alèxia Pascual i Jordi Garreta. També destaquen Berta Luna, Albert Gràcia, Abel García, Eloi Gómez, Esteve Roig i un Xavier Fernández que repeteix per tercera vegada en el paper de Don Carles.
Estem davant del comiat de Dagoll Dagom, però em costa de creure que estiguem assistint al final de Mar i Cel. No sé ni quan, ni com, ni a on… però en algun moment uns quants pirates tornaran a inflar les veles i seguiran augmentant la llegenda del teatre musical en català.