Amb el que m’agrada riure, no entenc com no coneixia encara a Dani Delacámara. Expert monologuista que s’enorgulleix d’haver treballat 20 anys amb Luis del Olmo el Jardín de los Bonsais, ens va regalar ahir a la nit (diumenge) un somriure (i mil rialles) que avui (dilluns) encara em dura. Ni tan sols les encaixades de la línia 10 del metro han pogut treure. De fet, fins me’ls he pres amb més humor. I és que no hi ha res com una bona sessió de rialles per començar la setmana (bé, res que es pugui deixar per escrit en una crítica teatral). Si és que aquest tipus d’espectacles hauria d’estar subvencionat per la Seguretat Social … el que s’anava a estalviar en Lexatín …
A Yo maté al Rey León, Dani Delacámara, enllaça en 90 minuts temes d’allò més variat: des de la política actual a la tan de moda guerra de generacions, passant per imitacions i interpretació de peces clàssiques al piano en directe (si és que avui en dia per pujar-se en un escenari cal saber fer de tot). Va canviant de tema sense que te n’adonis amb una facilitat sorprenent. Ármense de bon humor, corrin al teatre i gaudeixin com un tronc.
Moment espectacular la píndola final: imitació brutal d’Aznar i Zapatero… i no només la seva veu ;)