Va ser en dues de les finals del programa Eufòria, del qual en Daniel Anglès ha estat director artístic i professor, que vaig flipar quan el vaig sentir cantar Amore i La era de las catedrales.
Del Daniel Anglès coneixia la seva trajectòria professional de darrere els escenaris, però la seva faceta com a cantant, em fa vergonya reconèixer que la desconeixia.
Són molts els espectacles que he vist i que han estat produïts per ell, com El temps que no tindrem, Per si no ens tornem a veure, Tot el que no ens vam dir, etc. Musicals que han estat èxits absoluts i amb els que he gaudit i m’he emocionant moltíssim. Però sentir-lo cantar ha estat tota una descoberta.
Així que em vaig assabentar que faria un concert al Teatre Condal, d’on és actualment director, i on va debutar amb 18 anys amb el musical Pinotxo, espectacle dirigit per la coreògrafa Coco Comín, en 1994, vaig demanar de seguida les entrades.
Feia molt de temps que esperava un concert d’en Daniel Anglès i no me’l podia ni volia perdre’m.
30 anys lluny de Broadway ha estat una celebració en forma de concert de gran format on Daniel Anglès comparteix amb els seus fans i amics, el què ha estat aquests 30 anys de carrera professional.
Ha estat un concert ple de sorpreses i emocions.
Només començar, en Dani Anglès ens va sorprendre quan va sortir transformat en Hedwig, el seu alter ego, diva en la qual Anglès amaga la seva timidesa escènica, interpretant l’obertura de Merrily We Roll Along.
Suposo que en part pels nervis, en part per l’emoció del moment, no va començar gaire bé. Sort que la cosa va anar millorant en el transcurs del concert.
A través de Hedwig va cantar cançons que han format part de la seva carrera musical.
Amb l’amor, com a fil conductor, Anglès ens va interpretar una sèrie de cançons que han format part al llarg de la seva vida professional i personal. Cançons que parlen d’amor. Cançons que ja havia cantat i cançons que li venia de gust cantar i no ho havia fet mai.
A escena l’acompanya una orquestra formada per sis músics: en Sergi Cuenca (teclats), Blanca Coll (violí), Cristina Membrive (baix i contrabaix), Toni Mena (guitarres), Lluís Ribalta (bateria) i Joana Sala (vent); les veus de Neizan Martín i Carla Miralda (exconcursants del programa Eufòria); i un cos de ball format per quatre ballarin@s (Iris Cabré, Jan Català, Lluc Escribano i Laura Tanyà).
A banda, com a cantants convidats, va cantar amb la Mariona Castillo un tema de Mecano, va fer un duet amb el seu marit Victor Arbelo i un tema
del musical Wicked acompanyat de Sharonne, que, a parer meu, no va sortir gaire bé. A banda de no saber-se la lletra de la cançó, Sharonne no va dissimular gaire el fet d’estar llegint durant tota l’estona el teleapuntador que tenia al seu davant.
Si no em vaig descomptar, han estat dinou cançons les que ha cantat Anglès.
Como una ola, Estan tocant la nostra cançó, Si sabessis, Memory, Me cuesta tanto olvidarte, Paper de per vida, La era de las catedrales, El fil invisible, L’àliga negra,T’estimo, han estat algunes de les que ara mateix recordo.
Tot i que podia haver estat millor, haig de dir que vaig gaudir moltíssim del concert. Tenia moltes ganes de sentir cantar al Daniel Anglès, d’escoltar la seva magnífica veu. Somni complert!
Gràcies, companys de Teatre Barcelona per aquest regal. Va ser una nit màgica. Vaig ser molt feliç.