Us imagineu que durant un sopar familiar o amb amics, ens diguéssim tot el que pensem els uns dels altres?
“El nombre” (“Le Prénom”) és una comèdia teatral escrita per Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière.
Es va estrenar per primera vegada al Théâtre Édouard VII de París l’any 2010.
Dos anys després es va estrenar la versió cinematogràfica “Le Prénom”. Mateixa direcció i mateixos actors.
Pocs mesos després s’estrenava a Barcelona “El nom”, una versió en català de Jordi Galceran, dirigida i interpretada per Joel Joan. De seguida vaig comprar les entrades. No la vaig arribar a veure. Em vaig equivocar de dia !!!
En el 2017 es va fer l’adaptació cinematogràfica de “El Nom” de Galceran, i es va poder veure per TV3. Mateixa direcció i mateixos actors.
Quan vaig veure que “El nombre” venia al Tantarantana, no m’ho vaig pensar dues vegades, i vaig reservar les entrades pel mateix dia de l’estrena. Aquesta vegada no me la pensava perdre!!!
Aquesta nova versió de “El nombre” és una traducció de Gretel Stuyck, escrita i dirigida per l’argentí Daniel Veronese i interpretada per la companyia GL Producciones. Aquesta companyia va ser fundada al 2004 per les actrius May Pascual i Gloria López, que juntament amb Orencio Ortega, Pedro Morales i Jesús Calvo, són els protagonistes d’aquesta divertida comèdia teatral. El protagonisme dels personatges és igual per a tots els actors. Tots es mostren amb naturalitat, són creïbles. En cadascun d’ells hi podem veure alguns trets que els caracteritzen, com la irritabilitat, la inseguretat, la generositat, la paciència, la gelosia, l’egocentrisme,…
L’obra ens parla de la fragilitat de les relacions humanes, de la complexitat de les amistats, de les nostres debilitats, del poder de la confiança, de la doble moral, dels tabús, dels prejudicis i de la mesquinesa.
Un sopar entre amics. Una de les parelles convidades anuncien el sexe del fill que estan esperant. La paternitat passa a ser el tema de conversa. Tothom està feliç, riuen i ho celebren. De cop i volta tot es capgira en l’instant que el futur pare revela quin serà el nom que han triat de posar al seu fill. El nom serà el detonant de que tot plegat es converteixi en un seguit de retrets i discussions. De mica en mica van caient les màscares, apareixen els veritables pensaments, les mentires i els secrets que han estat silenciats. Els veiem com són en realitat. Quanta hipocresia !!!
Us la recomano perquè gaudireu d’un text intel·ligent, uns diàlegs brillants, unes grans interpretacions i un sorprenent final.