La Biblioteca de Catalunya és una sala amb un encant especial i sempre és una sorpresa veure com la trobarem en cada un dels grans muntatges que ens ofereix La Perla 29. En aquest cas, s’ha fet un excel·lent treball d’escenografia i ja només per poder contemplar la sala val la pena pagar l’entrada. Tot i això, l’experiència teatral només ha fet que començar i aquesta continua amb el gaudiment de l’obra representada. En aquest sentit, la notòria posada en escena de Ferran Utzet esdevé un gran encert, traient el màxim de suc d’unes esplèndides actrius i aconseguint que en el muntatge es respiri en tot moment el sentiment de nostàlgia que es vol transmetre. Així, l’atmosfera que respira l’obra és fruit d’un magnífic treball de direcció, el qual deixa fluir el muntatge amb naturalitat i fa que l’espectador es sumergeixi en la història. Potser, a diferència d’una primera part molt àgil, ens trobem amb una segona que costa més de digerir, sense que això sigui un impediment per gaudir de l’espectacle, el qual podria haver resultat encara més rodó amb una petita retallada de temps. Sigui com sigui, val la pena deixar-se encomanar per la nostalgia en companyia de les germanes Mundy i ballar una estona amb elles, viatjant a la Irlanda dels anys 30 en una funció de molt bona factura que ens farà oblidar-nos per una estona del nostre propi present.
Enllaç copiat!