Una altra representació teatral que obté la màxima valoració a “Voltar i Voltar”.
És una obra plena de tendresa, de silencis i de sentiments amagats, ofegats, totes les germanes es protegeixen i no es volen fer mal entre elles. Mirades, gestos, complicitats, protecció, servilisme, conformisme, frustracions… Tota una barreja de sentiments que queden amagats, aparentment viuen en harmonia i felicitat però cada una d’elles és intima i profundament desgraciada i en certa manera sent que les altres germanes li han tallat les ales per volar, només dues d’elles intentaran fugir d’aquesta “pau”. La música de la ràdio i el ball són les úniques vàlvules de fugida emocional, els únics moments on deixen sortir les seves ganes de viure i riure i gaudir.
En aquesta ocasió ha estat traduïda i dirigida per Ferran Utzet i compta també amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mónica López (Kate), Nora Navas (Agnes), Màrcia Cisteró (Rose), Marta Marco (Maggie) i Carlota Olcina (Chris), el germà és Ramón Vila (Jack), el fill de la Chris es Albert Triola (Michael), i el pare és Oscar Muñoz (Gerry).
Una fantàstica posada en escena amb moments inoblidables com el que dóna títol a l’obra, la dansa de les cinc germanes amb la música de la Marconi, l’aparell de ràdio que els hi dóna una mica d’alegria i posa música a les seves vides. El final efectista i cinematogràfic és com la cirera del pastís que ens obliga a aplaudir amb ganes. Un espectacle rodó.
Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gJv