Jordi Casanovas dirigeix per primera vegada a Catalunya aquest inquietant text de final inesperat. En la seva posada en escena, els personatges apareixen al mig de la sala tancats en un escenari ovalat, amb públic que els envolta. Els acompanya una escenografia bastant despullada conformada per només alguns mobles i objectes antics. La il·luminació freda i fosca així com l’ús –per moments lleugerament abusiu- de fum i música creen una atmosfera intrigant. No obstant això, el ritme de la proposta resulta irregular, amb una trama ja de per si lenta que s’accentua en les aturades entre escenes i les moltes entrades i sortides dels personatges.
En quant als actors, resulten magnífics els diferents tours de force que es creen…
Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-dansa-de-mort//