Desesperant i desesperançada, intensa, volgudament lenta, moralment fosca… Strindberg és així; pobret estava ben torrat, esquizofrènic, misògin, però tot i així sense ell el teatre actual segurament no seria el mateix. L’obra passa en la sala d’estar de la vivenda d’un capità de l’exèrcit de terra que viu amb la seva dona que va abandonar la carrera d’actriu al casar-se. Mal rotllo, retrets, misèries… La visita del cosí i amic reconduirà la relació?
Jordi Casanovas l’ha dirigit i n’ha fet l’adaptació, reduïnt-la, i els tres intèrprets, Lluís Soler, Mercè Arànega i Carles Martínez l’han deixat a gran altura. Bona idea la d’escurçar-la perquè amb 90 minuts n’hem tingut suficient d’aquell ambient tòxic que es respirava en aquella habitació.
Crítica completa » http://bit.ly/2sW24in