El compositor nord-americà David Lang reinterpreta Fidelio, de Ludwig van Beethoven (1805) en l’òpera Prisoner of the State, un clam contra els presos polítics que permet múltiples mirades: l’esclavatge i la servitud en l’evolució dels temps, el preu de la dissidència, l’ús del poder, el domini de les minories, la situació política actual, també a casa nostra… Fins i tot el vassallatge a un determinat sistema econòmic que genera una esclavitud inconscient, sense cadenes visibles. La dificultat en la sortida de l’engranatge, on els interessos dels qui ocupen els diferents esglaons de poder fan més fortes les baules de la cadena que cal trencar, és subjacent en una versió eminentment més política que l’obra clàssica. Lang ha investigat a l’entorn del sistema penitenciari del seu país, i ha procurat reflectir els resultats de la seva recerca en una reflexió directa i contundent sobre l’ús de la condemna com a mesura de control social.
En la trama, la Leonora busca el seu antic amor, empresonat injustament, i es fa passar per vigilant de la presó. El governador, un tirà sense escrúpols que mira de satisfer els mandataris per interès personal, mana al carceller que posi fi a la vida del presoner i el drama està servit. David Lang, però, posa en joc el romanticisme de l’obra original (de les poques coses que recupera) per fer-hi un gir, i la reflexió sobre els esdeveniments tanquen l’espectacle d’una forma sublim.
La coproducció internacional (el Barbican Center de Londres, el De Doelen Concert Hall de Rotterdam, la Filharmònica de Nova York, l’Orquestra Simfònica de Bochum, el Concertgebouw de Bruges, l’Òpera de Malmö i l’Auditori de Barcelona) ofereix una idea de la magnitud del projecte. A l’escenari del Grec, la interpretació ha anat a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, amb la direcció de Ludovic Morlot, el cor d’homes del Cor Jove de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música. Com a solistes, la soprano Claron McFadden, Jarret Ott, Davóne Tines i Alan Oke. El virtuosisme dels intèrprets i la qualitat i complexitat de la composició, amb l’orquestra com a element escènic, s’uneixen en un conjunt ric i particular, gràcies a la solvència d’un dels compositors més importants del món. Tot un privilegi.