Assistim a la Sala Atrium en una obra que dependent del dia tenim a un actor o a una actriu. I ens donen l’oportunitat de poder triar el monòleg de Hamlet o d’Ofèlia segons el dia escollit. Una proposta on es mostra la paritat és possible a la vegada que enriquidora.
Jo, aquesta setmana, he escollit Hamlet. I ha estat Carles Goñi qui ens ha presentat aquest monòleg. Segons ens han comentat, estem davant una obra amb un únic text però amb dues versions diferents i que depenen de l’actor o l’actriu que el recita.
En aquesta obra podem veure com podem parlar directament dels abusos infantils, de la identitat sexual del protagonista, la mort i fins i tot del gènere (sempre amb ganes d’incloure etiquetes a tot).
L’actor (o en l’altre cas, l’actriu) es troba en un escenari lluent, ple de brillants. Per un moment m’he pensat que estava dintre del seu cap ple de lluentons però en el seu interior hi ha més tristessa que altra cosa.
Un bon exercici teatral que puguis veure com es van alternant l’actriu Muguet Franc i l’actor Carles Goñi depenent del dia que vas al teatre. Això et deixa amb les ganes de poder veure el monòleg, ara amb veu de dona en el meu cas, i en lloc de Hamlet amb Ofèlia.
Podeu llegir la resta de la meva opinió al següent enllaç