S’ha de dir que vaig anar a veure l’obra sense saber exactament que anava a veure, i aquest cop és un d’aquells que et sorprèn molt gratament. Al escoltar que l’obra girava amb les cançons d’Eurovisión ja em vaig fer una idea d’una història una mica ‘petarda’.
I sí, és una història un xic ‘petarda’ en la seva part més supèrflua. Comencem a riure en un primer moment. I és d’agrair poder riure en ganes amb el moment en que estem. Però a meitat de la funció, un canvi radidal a l’obra. 180º sense contemplacions, per tornar al final a un altre gir de 180º.
S’ha de dir que totes les actrius estan genials. Totes, sense excepció tenen el seu moment, el seu monòleg per lluir-se.
I el treball que realitza Jordi Prat a l’hora de unir els monòlegs a quatre veus, les cançons i els girs són excepcionals.