Com se’n diu d’un monòleg a quatre veus? Perquè quan parla un sol personatge és un monòleg, però si el mateix personatge l’interpreten quatre dones és… un somni, especialment si són aquestes quatre actrius que he vist avui. El Jordi Prat i Coll ha escrit una filigrana i elles l’han interpretat disparant-la als núvols sota la direcció del mateix autor, escenificant aquesta actriu jove, però ja no tan, aturada, que no la truquen ni per treballar ni per anar a fotre un polvet… però ella es defensa cantant, com quan era petita, cançons, les que sabia, les d’Eurovisión, però ara… entén les lletres, com la Donde Estás Córazón. Si no la vareu veure quan la van estrenar a l’Atrium, no us la perdeu; val la pena.
Enllaç copiat!