La forma de treballar en col·lectiu de La Calòrica, la companyia amb més força, projecció, originalitat i talent de la nova generació de teatre català, fa que estiguin deixant testimoni dels temes que més preocupen als joves de la seva edat. Després de satiritzar el poder, la idea d’Espanya, l’emprenedoria, el populisme o la precarietat laboral, entre molts altres assumptes, ara li ha tocat el torn al canvi climàtic. I la manera de fer-ho ha sigut posant el focus en un congrés de negacionistes, amb una esplèndida Mònica López com a actriu convidada de luxe, en paral·lel a una trama d’autoficció on els mateixos calòrics s’enfronten a l’embossament del vàter del seu nou local d’assaig i a la seva escala de veïns.
El resultat d’aquest magnífic debut del grup al Teatre Nacional és una sàtira divertida, audaç i escatològica, amb personatges memorables, gags hilarants, reflexió crítica i pinzellades de dramatisme que toquen el cor. En aquest sentit, destaquen dues coses. La primera és l’aproximació a la mentalitat negacionista, des d’una perspectiva humana i rigorosa, allunyada del pamflet polític i confiant en la intel·ligència de l’espectador (cosa poc habitual avui i que s’agraeix molt). L’altra és la notable influència de la narrativa de la ficció audiovisual actual: el fals documental com a mecanisme narratiu (The Office) o l’exploració de la fina línia entre la comèdia i el drama a escenes com la del bar o l’habitació. La direcció d’Israel Solà sobre el brillant text de Joan Yago sap cohesionar aquests registres de manera natural amb moments més propers a l’esquetx, personatges caricaturescs, transgressió de gènere, dents, perruques, vídeos i transicions musicals, al marc d’una posada en escena amb molt d’encant.
De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda tria un tema que, en mig d’una pandèmia mundial, tenim totalment oblidat. I ho fa sense oblidar la pandèmia. El muntatge és evasió i entreteniment però també consciència. Per això, cal repetir fins a l’infinit la sort que tenim que existeixi una companyia com La Calòrica. Potser encara no ho valorem en la seva justa mesura.