Utilitzant una comunitat de veïns que tenen problemes amb el clavegueram i la trobada d’un grup de negacionistes en un congrés per parlar sobre el canvi climàtic, la companyia de teatre La Calòrica ha creat una divertidíssima comèdia que ens fa reflexionar sobre quina és la nostra actitud davant dels grans problemes. Els veiem, els patim, ens queixem, discutim, però què fem per solucionar-ho? Busquem l’arrel del problema ? o simplement ens conformem en enterrar la “merda” sota terra esperant que no aflori?
“De què parlem quan no parlem de tota aquesta merda?” No tan sols parla de la crisi climàtica, sinó que parla de tot allò que no parlem. Parla de principis, de repressió, de la vulneració dels nostres drets, de seguir mantenint econòmicament estaments socials innecessaris, de homofòbia, de racisme, de masclisme,… Parla de nosaltres com a societat passiva i conformista. Molt xerrar, fer reunions o concentracions, però a la mínima ens conformem. El plàstic contamina, però seguim consumint plàstic, això sí culpant a qui el consumeix, no a qui el fabrica ni al qui permet la seva fabricació. L’augment de les quantitats de gasos d’efecte hivernacle produïts per l’activitat humana fa que la temperatura segueixi augmentant, però permeten que quatre multimilionaris paguin xifres desorbitades per passar deu minuts a l’espai o permetem que es desforestin boscos per ampliar les actuals instal·lacions de l’Aeroport de Barcelona,…
“De què parlem quan no parlem de tota aquesta merda?” ens parla de contradiccions. De no mirar a una altra banda. D’assumir els problemes. De no deixar les coses per demà. De grans problemes i petits problemes que no es solucionen només amb grans i petits debats.
I jo em pregunto, és tot responsabilitat nostre? o de tots aquells que ens fan sentir culpables i alhora en treuen profit i en fan negoci?
Un muntatge amb dues trames diferents però en el fons no tant allunyades l’una de l’altre. Dues històries explicades des de dos estils, una amb un aire més seriós i realista, i l’altre més divertida i amb un to humorístic i esbojarrat al més estil La Calòrica, que m’ha recordat molt als veïns de la comunitat de Montepinar.
Un text molt irònic, una posada en escena espectacular, unes interpretacions magnífiques i una il·luminació acurada, fan que aquesta proposta sigui del tot imprescindible.
Originalitat, reflexió política i l’ús d’un humor intel·ligent són el segell d’aquesta jova companyia . Una companyia sempre disposada a abordar totes aquelles “merdes de les que no en parlem” i que fan tanta pudor dins la nostra societat.
Llarga vida a La Calòrica!!