Avís per a navegants, encara no l’hem pogut veure a Barcelona però a Igualada l’hem programat aquest cap de setmana
A partir d’aquestes dues parelles es retrata de forma satírica, amb molt humor negre la classe alta de la nostra societat. Tot amb un to molt irònic, amb paraules que per alguns assistents van semblar una mica grollera (quina pell més fina) i amb versos i una sonoritat que ens va complaure.
Carles Martínez i Míriam Alamany són els interprets d’aquesta proposta, i es nota que s’ho passen bé. Tot i que porten poques funcions, hi ha molta química i es nota en la seva sensualitat a l’hora de recitar el text.
Segons ens van comentar al col·loqui posterior de cada divendres, l’obra està escrita en vers i en la seva traducció s’ha deixat així amb unes rimes que poden semblar ridicules i fàcils, però que enfaticen aquest punt que volen aconseguir per la crítica de la societat.
Amb l’escenografia tothom va quedar sorprès i a la vegada xocant per el “cuadre” que tenim en la sala.
Vaig sortir molt agraït de veure aquesta proposta a Igualada i em vaig excusar per no assistir a la representació que es va poder veure en un dels Dilluns Kabrota que hi ha a igualada.
Podeu veure la resta de l’opinió al següent enllaç