Declivi d’un pardal és una versió lliure de Joel Quesada de la novel·la Set de l’escriptora belga Amélie Nothomb, un text que s’atreveix a donar veu al protagonista i que és el mateix Jesús qui ens narra la seva Passió en forma de monòleg. Ho fa d’una manera irònica i desacomplexada, des d’un punt de vista modern, filosòfic i transgressor. Es tracta del primer projecte professional d’en Joel Quesada com a dramaturg i director.
A escena veiem un Jesús molt humà, proper, amb els seus defectes i les seves virtuts; un home que ens mostra els seus pensaments, desitjos i pors; un home orgullós, egòlatra, feble, tendre, cansat; al mite víctima i addicte del seu propi èxit.
L’acció transcorre durant les noces de Canà, episodi de l’Evangeli segons sant Joan esdevingut a la ciutat de Canà durant un casament, que recull el primer miracle de Jesús, el de la conversió de l’aigua en vi.
En aquesta versió, es tracta de la mateixa història, però amb una persona més actual, una persona que es converteix en líder en el segle XXI.
Sempre he sabut que em condemnarien a mort, així comença la novel·la de Nothomb i aquestes són les primeres paraules del protagonista de Declivi d’un pardal.
La posada en escena és quatre bandes.
Es tracta d’una proposta des d’una perspectiva queer.
L’espai escènic, que signa Zoe Serrano, col·loca al públic al voltant d’una taula rodona sobre la qual es troba i es mou el protagonista del relat que interpreta el jove actor Pau Rosell.
La interpretació de Pau Rosell és absolutament impressionant. Des del seu debut escènic a Almacenados de David Desola a l’Orfeó martinenc l’any 2019, la seva carrera interpretativa ha evolucionat a passes de gegant.
Pau Rosell va debutar professionalment a Iván i els gossos (2021), magnífica interpretació per la qual va ser nominat a Millor actor revelació Premis butaca 2023. El vaig veure interpretant al jove Alan Strang a Equus (2022), on ens va regalar escenes memorables, defensant un paper molt exigent i difícil d’interpretar. Fa poc el vaig anar a veure a Tot en ordre (2024) a l’Àtic 29, on interpretava al cuidador d’un nen amb autisme greu.
A Declivi d’un pardal, des d’un bon començament, en Pau està increïble. Un repte artístic impressionant que l’actor supera amb escreix. Una interpretació que no us podeu perdre per res del món.
Tot està molt treballat, l’escenografia, la posada en escena, la caracterització del personatge, el vestuari de Marcel Puigví, el disseny i joc de llums de Zoe Serrano, l’espai sonor de Núria Dalmau i la interpretació (mirada, moviment (Sandra Cruz) i paraula) de Pau Rosell.
Declivi d’un pardal parla de l’ànima i de la vida eterna, del cos i del present, del fet religiós, la fe i la divinitat, dels mites, del que és transcendental i del que és mundà, i ens convida a reflexionar sobre la relació entre la vida i la mort.
Una joia teatral que no us podeu perdre.