Una altra visió de Jesucrist

Amélie Nothomb en aquesta ocasió s’aparta absolutament del seu estil més intimista i s’endinsa en un tema molt original. El títol de la novel·la era Soif (Set). Com sempre, ella domina magistralment l’art de l’absurd.
Joel Quesada adapta la novel·la d’Amélie Nothomb al teatre mantenint la ironia de l’autora amb un Jesucrist actual, bàsicament humà amb les seves pors, el pànic davant del patiment i la vanitat que li provoquen els aplaudiments per les seves proeses i miracles. Una visió humanitzadora i iconoclasta d’un personatge històric que ha de morir per rebre un reconeixement.
El dramaturg Joel Quesada juga amb la història que tots coneixem i amb el relat de l’autora. El Crist de Quesada es deixa anar i vola com un pardal per damunt del seu cos sofrent i es produeix el seu declivi amb la mort que li és imposada. L’autora es va criar en una família molt catòlica i la religió va ser un tema molt controvertit en la seva vida però lluny de ser crítica o provocadora buscant l’escàndol, ella ens presenta un Jesucrist que parla en primera persona, que accepta la reencarnació i la figura del seu pare al que critica amablement.
Pau Rosell s’està convertint en un mestre de monòlegs després de l’èxit d’Ivan i els gossos. En aquesta ocasió interpreta a Jesucrist en dos moments molt diferents de la seva vida. Un és a les noces de Canà amb la festa, el ball, l’alegria, la mirada seductora de Magdalena, la mirada escrutadora de Judes, la mirada tendra i amorosa de la mare quan li diu: “fill, no tenen vi”. L’altre moment és el camí del Calvari i la Crucifixió.
Tots els detalls estan molt cuidats. El vestuari de Marcel Puigví situa al personatge cap al segle XVIII amb detalls que recorden la túnica llarga del profeta. La taula immensa on s’hi escampen les restes de la festa de Canà, es converteix en un moble despullat que acompanya Crist al Calvari amb un diàleg cru i ressentit contra el seu pare. És una manera molt enginyosa d’acompanyar el monòleg del Calvari que Pau Rosell no necessitaria, tal és la seva capacitat interpretativa.
Nothomb, Joel Quesada i Pau Rosell són un trio que assegura l’acceptació del públic i l’èxit. No us la perdeu.