La companyia Dei Furbi, sota la direcció de Gemma Beltran, continua la recerca d’un llenguatge escènic per apropar el món de l’òpera al gran públic i solament per això es mereix el nostre suport per aquesta tasca, gens fàcil. El treball físic i vocal dels seus cinc intèrprets, és sense cap mena de dubte …brutal, i solament veure la seva vitalitat d’entrades, sortides, canvi accelerat de personatges i de vestuaris, deixen a l’espectador bocabadat i extenuat, encara que aquests no es belluguin ni de la cadira.
Malauradament el que menys em va agradar va ser l’espectacle en si. La resta de la meva crónica aqui.