DÉJÀ VU es tracta d’una proposta de circ teatralitzada. La companyia ha treballat durant tres anys en aquest espectacle d’una manera quasi artesanal. Nosaltres vam conèixer a Manolo Alcántara en el Festival Grec 2013 amb la seva sorprenent interpretació dins de l’espectacle “Wasteland” de Lluís Danés (vegeu ressenya).
Manolo Alcántara va néixer a Esparreguera en 1970 i es considera un artista autodidacta. Comença la seva carrera professional el 1994 i treballa sol o en col·laboracions, fins a l’any 2000 en què participa en la creació de la companyia Circo Imperfecto. Amb aquesta companyia i l’espectacle “Genuinos imperfectos” fa gira nacional i internacional al llarg de cinc anys.
En 2006 crea companyia pròpia, Solo Manolo i porta a escena l’espectacle “Locomotivo”. Va signar “Plecs” amb Xavi Erra, i finalment, l’any 2014 crea la Companyia Manolo Alcántara que va arrencar amb l’espectacle “Rudo”, que es va poder veure al Grec d’aquell any.
DÉJÀ VU és un espectacle que parla de l’home que realment és i de l’home que li hauria agradat ser. Un muntatge on s’interroga sobre la distància entre la vida i els somnis, entre la realitat i el desig.
La magnífica composició musical i els arranjaments són de Laia Rius que interpreta també en directe i ha dirigit l’enregistrament de la part gravada amb Josep Traver (guitarres, llaüt, banjo), Ivan Tomasevic (contrabaix, baix elèctric), Pep Pascual (percussions), Maria Bou (violoncel), Xavi Túrnez (veus), i ella mateixa als violins i al violí octavat.
Un espai escènic dissenyat per Manolo Alcàntara, construït artesanalment i que acaba gairebé convertit en un personatge mes de l’espectacle. Una passejada entre un món de somnis i la realitat en una proposta especialment suggeridora, arriscada i fascinant.
Escenes realment màgiques, com la del llit gronxador, la del mirall, la de l’enorme barret, però sobretot la llarga escena de l’estanteria plena de calaixos que pren vida pròpia, passaran per sempre més en la nostra memòria.
Tres artistes a escena, Laia Rius, Manolo Alcàntara i Andreu Sans, i un artista a l’ombra, Joan Trilla. Un únic protagonista de la història, un personatge que té uns somnis ambiciosos lluny de la seva pròpia realitat. L’enorme distància que hi ha entre el que vol i el que és, aboca el nostre personatge al desànim momentani, per tornar-ho a intentar al moment següent.
Insistentment, lluita per aconseguir allò que somnia.
Tot passa en un temps i un espai indeterminat, amb uns objectes de proporcions inversemblants on tot és més gran o més petit del qual hauria de ser. La ficció i la realitat es barregen.
Circ o teatre físic ?
Per a nosaltres ha estat un espectacle únic, diferent i ple de vida que convida a la reflexió. Escenes realment màgiques, moments divertits, magnifica música i una gran destresa física del nostre protagonista. Totalment recomanable.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ