Ara que ja portem un parell de dècades on el teatre català li ha perdut la por a la ciència-ficció (des dels inicis de Javier Daulte a una nova generació d’autors com Marc Angelet, Alejo Levis, Roc Esquius o Clàudia Cedó, entre d’altres), resulta evident que el gènere cada vegada focalitza més en temes concrets. En aquest Demà, per exemple, la dramaturga Helena Tornero ens parla de l’amor a través d’un nou i aparentment infalible sistema per trobar parella en un context de futur distòpic. Evidentment, aquest mecanisme social amaga una part molt fosca que, a poc a poc, anirem descobrint. Dirigida per Aleix Fauró, el muntatge resulta elegant i misteriós, i sap captar molt bé l’interés dels amants del gènere. A més, la seva estructura de narració inversa, planteja un trencaclosques estimulant que se suma a la crítica profunda que s’està fent de certes perspectives que tenim, de fet, ja en la societat actual. Malgrat les bones interpretacions, el problema d’aquest nou espectacle de La Virgueria és que els seus personatges no acaben de tenir ànima, carisma o una personalitat que els faci ser estimats per l’espectador que, probablement, tindrà dificultats per implicar-se emocionalment en la història. Plena de bones idees i reflexions de gran calat, en qualsevol cas, estem davant d’una peça intel·ligent i complexa, a vegades difícil de seguir, però sense dubte valuosa i sorprenent.
Enllaç copiat!