Si hi ha una cosa que ens mou com a éssers socials és l’amor. De qualsevol tipus, ja sigui familiar, romàntic o amistós.
Sota el paraigües d’un seminari per conèixer a la persona ideal amb qui passar la resta de la seva vida, els protagonistes d’aquesta història s’embarquen en una reflexió sobre la solitud i la necessitat de tenir algú a qui estimar i que t’estimi.
El text, estructurat en 13 mesos de diferents anys, comença per el trencament de la relació dels protagonistes i, tot seguit, es produeixen diversos flashbacks a moments cabdals que els han portat a aquest moment. Sense entrar gaire en què els porta a trencar la relació, tot té el seu origen en aquest seminari d’amor, dirigit per una parella també amb una història peculiar i molt ben travada.
Amb uns personatges molt ben escrits i descrits al llarg de la narració, anem descobrint les seves personalitats d’una manera natural i gens apurada. El desenvolupament de la trama té un ritme adequat, destinant el temps necessari per a cada escena, sense allargar converses més del que caldria. La trama enganxa des de l’inici, el misteri de la història capta l’atenció de l’espectador des del primer moment fins al final.
Marc Rius, com a guru del seminari d’amor compleix totes les expectatives, com acostuma a fer, creant un personatge atraient i dinàmic que emet força i passió en cada intervenció. La seva parella a la ficció, a qui dóna vida Patrícia Bargalló, és també un torrent de passió i energia per tots els seus porus. Guillem Gefaell i Isis Martín, la parella enamorada que trencarà (o que ha trencat, segons es miri), ens captiven amb la seva química, amb els seus dubtes i sentiments contradictoris, amb la seva capsula de realitat a cada pas de la relació.
La posada en escena és un personatge més d’aquesta ficció, sòbria i planera, té un embolcall sonor magnífic que situa a l’espectador en una realitat paral·lela molt adient per a tota la trama.
Reflexió vital, pensaments d’amors i riures, entre avergonyits i sincers, això provoca aquesta producció que ens recorda perquè no volem estar sols/es.