Aquesta no és la primera vegada que Andrés Lima aterra al Teatre Romea i, al igual que va succeïr en el seu moment, les expectatives pel seu nou treball són molt altes. No obstant, en aquesta ocasió, la seva obra no m’ha semblat tan rodona, tot i que l’espectacle ofereix una factura realment suggerent. Així doncs, cal destacar que el director aconsegueix dibuixar emocions dalt de l’escenari, creant una simbiosi realment interessant entre l’audiovisual i la pròpia escena teatral, alhora que hi ha una encertada utilització de la il·luminació al servei d’una poesia visual. Sens dubte, es tracta d’una feina meritòria i que, a més, és desenvolupa d’una forma totalment encertada, arribant amb potència a les retines dels espectadors. Malgrat això, no he trobat del tot encertat el tractament i la forma de narrar la història d’aquests enamorats autodestructius o, si més no, la forma d’exposar els diferents textos que formen l’obra. Tot i això, els dos actors defensen perfectament els seus personatges, dotant-los de força i personalitat, però no és suficient per impedir que el text allunyi a l’espectador.
Enllaç copiat!