Parelles que venen i van

Parelles que es troben per una aplicació de mòbil, parelles que viuen el primer amor, parelles que no es respecten… i d’altres que no s’entenen. Tot això entra dins de Desencuentros, un collage de petites escenes, no sempre en continuïtat ni amb una resolució clara. Més aviat estem davant de petits exercicis teatrals sobre la parella que, de mica en mica, van conformant un tot homogeni, encara que només sigui per la seva temàtica. Crec que amb una dramatúrgia més treballada i ambiciosa l’obra milloraria, però no es pot negar tampoc la simpatia que desprèn ni les riallades que provoca. En part, gràcies al treball dels seus actors (Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez), que tot i no estar còmodes en tots els rols (arriben a interpretar un munt de personatges cadascú) sí que juguen fort amb l’espontaneïtat i la frescor d’unes interpretacions que intenten fugir de vicis i estereotips. Suposem que també hi ha tingut a veure la direcció de l’actriu i professora Alejandra Jiménez-Gascón, una actriu que ens fascina cada cop que torna a la seva Blanca Desvelada i que ha fet de la naturalitat interpretativa una autèntica bandera. Una bona oportunitat, doncs, per veure actors que defensen bé, que es barallen amb els seus rols, que lluiten amb els mil canvis de vestuari (totalment innecessaris) i els temps morts que tan poc ajuden al treball interpretatiu. Actors de raça que afronten cada projecte, per petit que sigui, amb la mateixa il·lusió… I això es nota!