Doncs si ja és agradable tornar al teatre després de les inclemències víriques que ens han assolat i ens assolen, encara ho és més si qui t’acull és la Badabadoc, i encara més si l’Alejandra Jiménez ha ficat mà en l’espectacle que vas a veure, i encara més si la tens a la teva disposició després de la funció per a xerrar amb ella una estoneta.
Desencuentros és una història, o unes quantes històries, que es pregunta què no acabem de fer bé quan ens relacionem que fa que tan sovint no ens entenguem i que, malgrat els esforços i les bones intencions, no ens en sortim. De vegades la incomunicació, o les interferències en la comunicació, d’altres, la poca habilitat o, fins i tot, l’ansietat provocada per les ganes d’agradar entorpeixen l’èxit de la relació.
El muntatge és vibrant i enjogassat, amb transicions entre escena i escena que remeten a quelcom divertit i inevitable, a un conflicte atàvic que les mateixes ganes de resoldre’l en dificulten la solució. Les cançons escollides no enfasitzen, per sort, els temes triats, sinó que col·laboren a crear relat i descriure els personatges.
Les interpretacions són equilibrades tot i moure’s perillosament del còmic a l’allò més dramàtic. Caminen per la corda fluixa i se’n surten amb nota. Tant Anabel Riquelme com Jesús Luis Jiménez hi posen molt de la seva part i no es queden curts a l’hora d’aportar la seva experiència al personatge, la qual cosa imbueix l’espectacle d’una dosi d’honestedat que permet l’espectador saltar-se totes les distàncies que ens imposas la vida els últims mesos.
Aneu-hi!