Desiertos parla de la crisi. De la crisi econòmica, de la crisi de parella, de la crisi de valors… a partir d’un text de principis dels 90 que funciona d’una manera increïble en el context que vivim. Un text intel·ligent, divertit i crític. I és potser aquesta una de les grans virtuts de l’obra: instal·lar un somriure permanent a l’espectador sense que això li impedeixi reflexionar.
És evident que la companyia La Trama ha fet una feina molt acurada que encaixa perfectament amb les obres programades a l’Almeria Teatre. Cal destacar com des de direcció s’han fet propostes d’escenificació molt efectives que sorprenen però que no desentonen amb l’aparent realisme de l’obra. M’agradaria fer esment a un espai sonor a vegades arriscat però que dialoga perfectament amb el ritme de l’obra que se’ns planteja.
Els tres actors mostren un gran domini de l’obra i una molt bona compenetració entre ells. És molt gratificant veure com saben llegir perfectament la respiració del públic. Per exemple. l’Òscar Bosch, que interpreta el paper d’Edudardo (un home que ha passat 13 anys en un manicomi) fa una bona gestió dels gags i no cau en tòpics per aconseguir el riure fàcil.
Quan veus una obra feta amb honestedat i amb ganes t’atrapa. Així és Desiertos.