Sempre s’ha dit que Desig és una mena de text fundacional dins de la dramatúrgia catalana, primer perquè va suposar un punt i a part dins de l’escriptura de Benet i Jornet i segon perquè va influenciar a diversos autors, com ara Sergi Belbel o Josep Maria Miró, entre d’altres. És un text opac, amb poques concessions cap a l’espectador, i amb una claríssima influència de Pinter… o fins i tot de Sanchis Sinisterra. Un text en el que destaca sobretot l’ús del llenguatge, i també de tota una sèrie de recursos formals que l’autor utilitza per parlar-nos a la vegada, i en el mateix nivell, de present i passat… de realitat i ficció. Desig transita pel misteri -sobretot el de les paraules- i també per terrenys onírics que revelen les intencions més amagades dels personatges.
El principal problema de Desig, trenta anys després de la seva estrena, és que els temes que ocultava dins de la seva complexa dramatúrgia ja s’han explicat de mil i una maneres, a vegades amb més contundència i quasi sempre amb molta més claredat. Sílvia Munt ha estat respectuosa amb el text i crec que ha sabut captar l’alè que l’obra respira, però també penso que l’explicitació del final no li juga a favor i fa un subratllat excessiu que potser sobra. També hi ha un certa intensitat a les interpretacions -sobretot en el cas de Laura Conejero– que igual es podria rebaixar en alguns passatges. Amb tot, crec que Raimon Molins fa una brillant interpretació i aconsegueix donar matisos a un personatge enigmàtic, motor indispensable de tota la història.
S’ha parlat molt també de la reestructuració de la Sala Gran del TNC, que ha desmuntat una part de la platea i ha posat públic en els dos cantons de l’escenari. Aquest intent d’acostar al públic i fer una representació més íntima potser s’hagués pogut solucionar -molt més fàcilment- portant el muntatge a la Sala Petita o a Tallers. De totes formes, entenc la voluntat de voler donar a aquest text la importància que mereixia. Benet i Jornet, i sobretot aquest Desig, mereixien aparèixer algun dia a la sala principal del teatre…