Benet i Jornet va escriure “Desig” al 1989, es va estrenar al Teatre Romea al 1991, i es va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett dins el cicle El teatre de Josep Maria Miró al 2018
Es tracta d’un text arriscat, desconcertant i a priori poc transparent. Un text inquietant i misteriós que en un principi no acabes d’entendre el que ens vol dir, però que alhora posseeix aquella capacitat de captar la teva atenció fins al final.
Es tracta d’una història plena d’enigmes i desitjos ocults, enganys i veritats ocultes sense aparentment trama argumental.
La tranquil·litat d’un lloc solitari, allunyat del no res, farà ressorgir aquells records i desitjos que s’havien intentat mantenir ocults, per finalment acceptar el que veritablement som i el que realment desitgem.
Què és real? Què és mental?
Silvia Munt directora d’aquest muntatge, ha reconvertit la sala Gran del TNC, creant una posada en escena a dues bandes per tal de mantenir una atmosfera més íntima i propera entre el públic i els personatges.
La original escenografia d’Enric Planes i la il.luminació de Carlos Marquerie complementen la posada en escena.
Construït a base de diàlegs, monòlegs i soliloquis, anem descobrint els sentiments dels quatre personatges que protagonitzen aquesta història: un matrimoni (Carles Martínez i Laura Conejero) i dos personatges amb qui la dona hi estableix una estranya relació (Anna Sahun i Raimon Molins).
La por, la inseguretat, la insatisfacció, la dependència, la repressió i la gelosia són temes que travessen pel text.
Tot i la dificultat entenedora d’aquest text, és brutal el que amaga al seu darrera. Un text valent, arriscat, significatiu i reivindicatiu davant les aparences, les pors, les repressions i els veritables desitjos.