Digue’m la veritat comença com un relat convencional però, gairebé sense adonar-nos, esdevé un magnífic joc de miralls que trenca la quarta paret i juga amb el públic que esdevé, no només espectador, sinó còmplice necessari. Aquest espectacle, estrenat al Grec d’enguany al Museu d’Arqueologia, em va sorprendre i em va posar el cervell a mil per hora amb el seu relat múltiple i carregat de dades sempre amb una única idea central: què és veritat? Una pregunta sense resposta òbvia.
Digue’m la veritat exigeix un salt de fe per part de l’espectador però, si entreu al joc, us asseguro que el viatge val la pena.