Espectacular arrencada del Festival Grec. La primera gran estrena internacional, The great tamer, deixa el llistó ben alt.
Dimitris Papaioannou (Atenes, 1964) és un artista visual que ha acabat viatjant a les arts escèniques per dedicar-se, com a coreògraf, director i intèrpret, a la dansa més experimental i el teatre físic. No ha abandonat, però, la seva formació d’origen. Les seves propostes són completament evocadores, com una pintura que cobra vida -explica que va començar concebent-les com si fossin un còmic, a través d’storyboards, i ara ho fa a partir d’esbossos- i d’una imaginació desbordant.
The great tamer està ple d’il·lusionisme i fantasia, erotisme, sensualitat i contorsionisme. L’escenografia i els 10 ballarins es fonen en unes escenes gairebé pictòriques de gran poètica que, a més, penetren al públic de manera directa. Lluny de pretendre donar un missatge clar i mastegat, però, cada espectador s’endú les seves pròpies idees i sobretot sensacions al voltant de la condició humana, la cerca dels orígens i un cert desconcert de la societat actual.
Si bé és cert que hi ha algun moment reiteratiu i alguna escena que es podria haver retallat, estem davant d’un muntatge d’alta volada, hipnòtic, sorprenent, amb una posada en escena excel·lent i uns intèrprets que es mouen amb una gran plasticitat i delicadesa. Els qui tinguin la sort de tenir entrada (al Mercat hi ha cua per apuntar-se a la llista d’espera) el recordaran durant molt de temps.