Dirty Dancing és una d’aquelles pel·lícules que ha esdevingut un mite, i això és perquè l’argument i el muntatge són un delicat engranatge en el que totes les peces són importants.
Malauradament, en el seu pas de la pantalla a l’escenari, les peces s’han fet malbé i la maquinària ja no rutlla. Unes coreografies poc vistoses, un ritme lent llastat pels canvis d’escenografia constants, un arranjament musical pobre i avorrit, l’absència d’orquestra i una evident manca de química entre els protagonistes són només alguns dels pecats capitals d’un muntatge que, a estones, més que homenatge, sembla paròdia. Molt decepcionant.