Els Titzina tenen una forma de fer teatre singular i amb molta personalitat, fent gaudir a l’espectador a través de propostes originals i, alhora, molt diferents al que estem acostumats a veure. En aquesta ocasió, ens presenten una obra que ja porta voltant per tot el món des de fa gairebé dos anys, la qual parla sobre la comunicació interpersonal o, més aviat, sobre la incomunicació que regna en la nostra societat, a on cada persona sembla trobar-se tancada en els seus problemes i en la seva forma de fer les coses, sent incapaços de mantenir un diàleg amb el que tenim al nostre costat. Així, a través d’una relació paterno-filial, se’ns plantegen molt temes com la mort, la felicitat o les relacions familiars, per exemple, al mateix temps que s’aprofita la professió del protagonista per tractar temes com la justicia, els valors i el funcionament de la societat. Per tant, ens proposen reflexionar sobre una gran varietat de temes, la qual cosa es fa mitjançant una fusió equilibrada de drama i comèdia, funcionant totes dues a la perfecció i sense presentar alts i baixos.
Cal dir que la pròpia companyia s’encarrega tant de la dramaturgia com de la direcció i la interpretació, portant l’obra a bon port a través de les tres vessants. En aquest sentit, ens trobem amb una proposta dinámica, gràcies al constants canvis d’escenes, de personatges i d’elements escenogràfics, els quals juguen un paper molt important a l’hora d’armar l’estructura de l’obra i que són molt ben portats gràcies a la versatilitat que demostren en tot moment els dos actors. Per tant, aquests jugaran amb els canvis, el moviment i la velocitat, tot denotant la rapidesa amb la que es mou aquest món global ple de conductes estructurades i de sentiments camuflats que ens allunyen els uns dels altres. Tot això, reflectit en una atmosfera suggerent que la companyia ha sabut crear a través de la il·luminació i d’un espai minimalista, en el que els elements escenogràfics es reaprofiten i es mouen constantment, generant diferents espais.
Sens dubte, es tracta d’una proposta molt interessant i atractiva, apta per a tot tipus de públics, podent-se gaudir tant a través de la reflexió i de la seva presentació acurada, com des del divertiment i l’agilitat narrativa. A més, trobem un tipus d’humor tremendament realista que, malgrat fer-nos riure de forma intel·ligent, amaga un rerafons dramàtic, el qual estarà present també al llarg de tota l’obra i que resulta ser un dels seus grans encerts.