És la primera vegada que anem a veure un espectacle de la companyia Titzina i haig de reconèixer que ens ha sorprès moltíssim.La companyia Titzina està formada per Diego Lorca i Pako Merino que són els autors, directors i actors dels seus propis espectacles. Fins ara se’ls hi coneixia tres obres teatrals: una en torn a la bogeria “ Folie a deux”,la segona el tema era la guerra “Entrañas” i “Exitus” basada en la mort. Amb “Distancia siete minutos” han canviat de registre i van en busca de la felicitat.
Per poder fer aquest espectacle, en Diego i en Pako van assistir a conferències dirigides per Eduard Punset que tractaven sobre el tema de la felicitat, després van buscar la inspiració en els jutjats i la presó; fins hi tot van col.laborar amb l’aula de teatre de la Model, lloc on es va fer el primer passe de l’obra. El resultat de tota aquesta feina d’investigació es nota tant en el text com en les interpretacions dels dos actors , que ho fan d’una manera natural, amb humor i del tot creïble.
L’escenografia tot hi que és senzilla i minimalista, està sempre en constant moviment i transformació i la il·luminació és el complement perfecta per una bona posada en escena.
A partir d’una serie de judicis s’ha muntat una tragèdia disfressada de comèdia,on el jutge, que és qui dicta les sentències de felicitat o infelicitat dels altres, no és capaç de solucionar els seus propis conflictes que te pendents amb el seu pare degut a mals entesos i per la falta de comunicació entre ells. Tot comença quan el jutge ha d’abandonar el seu habitatge per culpa d’una plaga de termites i ha d’anar a casa del seu pare temporalment.
Realment ha estat una gran tarda de teatre on el públic ens ho hem passat d’allò més be i al final hem aplaudit amb ganes.