L’obra teatral de Joan Brossa -tot i que sigui difícil de separar-la de totes les seves altres vessants artístiques- encara segueix essent força desconeguda pel gran públic. Diumenge és una obra escrita a la dècada dels seixanta i retrata uns personatges que vivien en plena etapa del “desarrollismo”, tot i que eren plenament conscients de les carències i la manca de llibertat que es vivia. Són la imatge de la burgesia barcelonina de l’època, passada pel sedàs de l’absurd i dels tocs surrealistes de l’autor. Tot plegat dirigit amb molt bon gust per Hermann Bonnín, que ha tingut la bona pensada d’incloure cançons de l’època i imatges del Nodo. Al capdavant, tres actors còmplices i completament lliurats a la causa. Dóna gust veure com gaudeixen amb el moments musicals i com afilen les rèpliques d’un text que, a petites dosis, va deixant empremta. És cert que potser no és una obra fàcil de pair, i que les relacions entre els personatges són ambigües i, a estones, quasi pinterianes, però el conjunt destil·la una flaire d’alta comèdia que ja voldrien per a si d’altres productes similars. Un aplaudiment per la gosadia de representar a Brossa a aquestes alçades; un aplaudiment per al treball dels tres actors; un aplaudiment per a la magnífica i curosa direcció de Bonnín, i un altre per a l’elegant posada en escena. En definitiva, un bombonet que no us heu de perdre.
Enllaç copiat!