Parlar del culte al cos o de la pressió social que exerceixen determinats cànons estètics és quelcom que ja s’ha fet moltes vegades… Aquest cop, però, es tracta com si fos un espectacle de cabaret, amb números aïllats, cançons, petites coreografies, moments de crítica mordaç, etc. És a dir, un espai on hi cap tot i on hi valen acudits, paròdies… però també escenes més intimistes i reflexives. Potser hi ha un cert desajust entre unes i altres (a vegades la paròdia sembla escapar-se de les mans), tot i que el conjunt resulta atractiu i molt eficaç.
Tot comença amb una mena de quadre o mirall on veiem una dona pràcticament nua. Un retrat que recuperarem al final, quan ja lliure de maquillatges i accessoris se’ns mostri tal qual és. I pel mig, una youtuber que dona consells esbojarrats, un cantautor que ens ofereix les seves darreres cançons sobre el tema, una parella que intercanvia rols, un Ken desconstruït, unes runners que critiquen a una tercera, uns models de bosses d’escombraries, etc. Un munt de personatges i situacions, molt ben defensats per un repartiment molt jove i molt solvent: Marc Arias, Julia Calzada García, Joana Castellano, Gisela Guitart i Paula Segura.